1. Introducció

L’Ajuntament de Barcelona disposa d’una política d’ús i desenvolupament de programari lliure i de codi obert establerta en la Mesura de govern per a la digitalització oberta: Programari lliure i desenvolupament àgil de serveis a l’administració pública, d’octubre de 2017.

Aquesta política consta d’un seguit de principis i directrius que s’exposen als documents següents, annexos a la mesura:

El present document concreta aquests principis i directrius en un conjunt de mesures i recomanacions que han de guiar al personal de l’IMI en la gestió diària de projectes basats en programari lliure, en aspectes com:

  • La cerca i disseny de solucions
  • La contractació de serveis
  • El desenvolupament, implantació i manteniment de sistemes d’informació
  • La participació en comunitats obertes

1.1. Objectius d’aquesta guia

L’objectiu d’aquesta guia és doble:

  1. Facilitar al personal de l’IMI un ús efectiu de tecnologies basades en programari lliure i de codi obert, de manera que se n’aprofitin al màxim els avantatges i es minimitzin els potencials riscos.
  2. Preservar la reputació de l’Ajuntament de Barcelona com a institució que col·labora en projectes de programari lliure de manera transparent, confiable i tenint en compte les millors pràctiques del sector.

Els beneficis que s’espera obtenir de l’ús de programari lliure i estàndards oberts es detallen a la pròpia Mesura de govern per a la digitalització oberta (pàgina 22). Els reproduïm aquí:

  • Transparència: el codi font pot ser examinat i auditat per qualsevol que tingui els coneixements tècnics suficients, sense necessitat de permís explícit del fabricant o de l’Ajuntament. Sense aquesta propietat es fa difícil confiar en la neutralitat i seguretat d’una quantitat creixent de processos governamentals i administratius que es troben implementats en forma de software, com els processos de votació.
  • Interoperabilitat: l’ús de formats i estàndards oberts permet que diferents sistemes, possiblement de diferents fabricants, funcionin conjuntament sense obstacles legals i tècnics. Això obre possibilitats d’integració entre diferents sistemes, per exemple per reutilitzar dades i millorar processos. També garanteix que no s’obliga als ciutadans i ciutadanes a utilitzar solucions tecnològiques de proveïdors específics per interactuar amb l’Administració.
  • Sobirania: la transparència i la interoperabilitat redueixen molt la dependència respecte d’estratègies comercials dels fabricants. L’usuari, en aquest cas l’Ajuntament, pot decidir amb més llibertat quins sistemes evolucionar, redimensionar o substituir, així com establir polítiques pròpies en quant a seguretat, privacitat, actualitzacions i accés als sistemes. En el cas de les organitzacions, la sobirania també fomenta el control sobre els processos propis i la generació i conservació de coneixement.
  • Flexibilitat: els sistemes poden adequar-se millor a les necessitats dels usuaris i usuaries, i es poden adaptar i estendre a mida que aquestes necessitats evolucionen, sense dependre de cap proveïdor concret. No només el desenvolupament és més flexible, també l’avaluació d’alternatives resulta més senzilla i barata, i les condicions d’operació i manteniment es poden modificar més fàcilment.
  • Sostenibilitat: la interoperabilitat permet que es puguin substituir aquelles parts dels sistemes que cal renovar sense que les dades no quedin mai inservibles. Una major sobirania implica també un menor risc d’obsolescència de qualsevol part dels sistemes, inclòs el hardware. La col·laboració (entre persones i entitats) que promouen les llicències lliures pot ser de gran ajuda a l’hora de fer més estable i durador un sistema.
  • Eficiència: factors com l’estalvi de costos associats al pagament de llicències, una major competència entre proveïdors, un menor risc d’obsolescència, i la possibilitat de compartir costos amb altres entitats, fan que el programari lliure i basat en estàndards oberts sigui la millor opció per garantir l’eficiència que la llei exigeix a l’Administració. La ingent base de programari combinable existent permet en molts dominis aconseguir solucions molt adaptades a la necessitat final amb un baix ús de recursos.
  • Fiabilitat i seguretat: la independència d’estratègies comercials fa que l’entitat usuària pugui exigir serveis de major qualitat i aprofitar-se de totes les correccions i millores aportades per la comunitat de desenvolupament i suport de cada eina.
  • Innovació: la transparència, i una afortunada combinació de col·laboració i competència, fan del programari lliure un terreny enormement fèrtil per la innovació tecnològica, social i de processos. D’aquesta producció de coneixement se’n beneficien directament aquelles persones que produeixen i utilitzen el programari, i indirectament tota la societat

Per materialitzar i maximitzar aquests beneficis cal, a més del compromís de basar l’arquitectura tècnica de l’IMI en una quantitat creixent de programari lliure, conèixer i explotar les particularitats dels projectes i les comunitats obertes.

Malgrat l’enorme diversitat existent entre els projectes de codi obert, amb el temps han emergit una sèrie de pràctiques que comparteixen la majoria de projectes i organitzacions que assoleixen un cert èxit. Això inclou aspectes tant tècnics, com legals, com de gestió de projectes. Algunes d’aquestes pràctiques podríem dir que son d’adopció obligatòria, en el sentit que les dinàmiques de treball dels projectes oberts premien determinades conductes i en penalitzen d’altres.

Aquestes pràctiques estan orientades a facilitar la màxima diversitat de participants, molts cops sense una coordinació centralitzada, i a preservar al mateix temps la qualitat del producte. En alguns casos poden diferir substancialment de la forma de treballar quan es desenvolupa sense una voluntat de publicar el codi. Per tant, el procés d’aprenentatge i adaptació de l’IMI tindrà un cost, però creiem que es veurà superat en escreix per la millora organitzativa que suposarà –en simbiosi amb la incorporació de metodologies àgils–, a més de tots els beneficis mencionats més amunt. Com diu Karl Fogel a Producing Open Source Software:

«els projectes de codi obert en que participa la teva organització son una membrana a través de la qual els teus gestors i projectes es troben exposats de manera regular a gent i idees externes a la teva jerarquia organitzativa. És com obtenir els beneficis d’anar a un congrés, però al mateix temps seguir amb el treball diari i sense haver de pagar el viatge. En un projecte de codi obert exitós aquests beneficis, una vegada arriben, superen àmpliament els costos».

En definitiva, aquest document pretén explicar les millors pràctiques disponibles per utilitzar i desenvolupar programari de codi obert. Ho fa codificant i adaptant a l’IMI aquestes bones pràctiques, de manera que serveixi de guia en el procés d’aprenentatge i en la presa de decisions.

1.2. Per saber-ne més

Un molt bon recurs per entendre tots els aspectes tècnics, legals i socials que envolten el desenvolupament de programari lliure és el llibre de Karl Fogel Producing Open Source Software (en l’edició de 2017, només disponible electrònicament i consultable lliurement per Internet). En l’elaboració d’aquesta Guia s’han tingut en compte moltes de les recomanacions recollides al llibre.

La Guia conté també una gran quantitat de recomanacions que tenen a veure amb la contractació de diferents serveis. Un bon document per entendre les particularitats de la contractació de programari lliure des de l’administració pública és la Guideline on public procurement of Open Source Software, publicat al 2010 per Rishab Aiyer Ghosh, Ruediger Glott, Patrice-Emmanuel Schmitz i Abdelkrim Boujraf, per encàrrec de la Comissió Europea sota la iniciativa Joinup.